Setmana 12 (Estampació)

Com cada setmana, hem començat amb la posada en comú de les pràctiques de la setmana anterior.

A continuació, s’ha explicat, basant-se amb la teoria que s’havia vist a classe anteriorment, la pràctica del dia. Primer de tot, però, abans de començar-la a explicar s’ha explicat l’artista del dia que ha estat Edgar Degas.

Aquesta sessió ha consistit n les tècniques gràfiques que són les que permeten que un dibuix sigui reproduït. Aquestes tècniques poden ser: el gravat i les planogràfiques. Ambdues tenen dues parts, allà on es dibuixa, que s’anomena matriu, i allà on es plasma el dibuix, l’estampa.

La primera part de les tècniques, la matriu, pot ser de diferents materials com de metall, de fusta o de lineòlium. El que consisteix és en primer fer-li solcs amb una gúbia, pintar la matriu amb un rodet i després estampar-la, que es pot fer a mà o amb un tòrcul. El tòrcul és un rodet molt gran que permet mesurar la força que s’ha de fer per dur a terme la imprimació.

La tècnica planogràfica, parlant del monograbat, consisteix en fer el dibuix sobre un plàstic, vidre o qualsevol altre objecte i l’inconvenient que té és que no es sabrà mai com quedarà l’estampació final.

Després de saber tot això, nosaltres hem triat la tècnica del monotip. Primer, per poder dur a terme l’estampació, hem hagut de pensar un personatge o objecte literari, que haguem llegit però que, preferiblement, no haguem vist en pel·lícula, i l’hem dibuixat sobre el plàstic acetat, que ja hem emprat en altres pràctiques. A continuació, si li volíem afegir qualque objecte com per exemple les fulles d’arbres es podien fer per a que així fer més destalls. Per finalitzar, quan ja es tenia dibuixat allò que volíem estampar i s’havien fet tots els detalls, es plasma el plàstic acetat a la làmina, que és allà on s’havia d’estampar, es fa pressió amb la mà per a que quedi ben plasmat i per finalitzar, a poc a poc, es va aixecant el plàstic acetat i es veu el resultat.

En el meu cas, he volgut estampar l’arbre de la rondalla de L’amor de les tres taronges, perquè és una rondalla que el meu pare sempre hem llegia quan era petit i m’imaginava un arbre enorme ple de taronges amb molt de suc i molt gustoses.

Personalment, la tècnica del gravat trob que és complicada de fer amb nins de primària pel fet d’haver d’utilitzar una gúbia, o en cas de no tenir-ne un ganivet, perquè és una eina perillosa. Però la tècnica del monotip és molt entretinguda i divertida i els hi pot agradar als infants, tot i que té l’inconvenient que la tempera s’eixuga molt ràpid i se li ha d’afegir aigua i pot ser espenyi el dibuix, així com que no es sap exactament com quedarà l’estampació i els nens es poden decebre.