Per la sisena sessió pràctica de
l’assignatura, hem començat amb la posada en comú dels dibuixos que s’han fet
de la natura morta. A continuació, s’ha explicat en què consisteix la pràctica
de la setmana juntament amb l'artista del dia, que ha estat Gabriel Campanario.
El que te particular aquesta pràctica és que
en lloc de fer-la dins l’aula, s’ha fet fora, pel campus de la universitat. Per
això, el que s’havia de fer és dibuixar un paisatge qualsevol que hi ha a la
UIB. Primer de tot, s’ha hagut de triar el paisatge que volia dibuixar,
després, amb l’ajuda del visor com diu Betty Edwards, he hagut de dibuixar el
paisatge que havia triat al visor i, per finalitzar, l’he plasmat a les làmines
de dibuix.
Aquesta activitat particularment m’ha agradat
ja que podia dibuixar allò que jo volgués, i no una cosa imposada pel
professor. Però això també ha estat un dels punts difícils de la pràctica ja
que m’ha costat molt triar quin era el paisatge que volia dibuixar perquè els
trobava tots una mica complicats o aquells que em pareixien més fàcils de
dibuixar ja hi havia algú de la classe que el feia i no volia repetir paisatge.
Finalment, he pogut trobar un paisatge que he
considerat fàcil de dibuixar a prop de l’edifici Ramon Llull, però només m’ha
donat temps a fer-li una foto i dibuixar-lo al visor.
La meva opinió és que fer aquesta activitat
amb els nins de primària pot ser una mica difícil perquè es té un temps limitat
de classe i, si a jo m’ha costat trobar un paisatge que m’agradés, pot ser no
tots els nins els hi donaria temps a acabar l’activitat i el pròxim dia de
classe no s’enrecordarien del lloc que han triat i, per tant, no podrien acabar
l’activitat. Així mateix, fer activitats de pintura, i no només d’educació
física, a fora de les aules és una bona opció perquè així surten un poc de dins
l’aula i no es cansen tant.
