Per començar la segona sessió, primerament hem
posat en comú uns dibuixos que el professor va demanar que duguéssim, però
aquests dibuixos no han estat ni més ni menys que una rèplica d’així com
dibuixava quan era petita. Aquests dibuixos els hem classificat per temes com
les cases, platges, muntanya, animals, persones... Després de classificar-los,
els hem relacionat amb la teoria vista anteriorment a classe sobre les etapes
de dibuix per les quals passa un infant. Com ens podíem imaginar, tots o quasi
tots els dibuixos estaven estereotipats, de tal manera que dos dibuixos on hi
havia muntanyes eren quasi iguals degut que les muntanyes estaven dibuixades de
la mateixa manera per causa dels estereotips que tenim des de petits.
A continuació, s’ha explicat l’activitat del
dia que consistia en deixar de banda aquests estereotips que tenim integrats i
dibuixar de memòria sense pensar en el mot hiperònim d’aquests dibuixos que he
fet. Tot això s’ha fet de las següent manera: primer, a una cartolina negre he
fet un visor, que podia tenir qualsevol forma ja sigui quadrada, circular, triangular,
etc., i l’he posat damunt el dibuix
triant aquell boci que volia tornar a dibuixar. Una vegada triada el tros de
dibuix que volia tornar a dibuixar, he retallat una figura a una làmina que
podia ser rectangular, quadrada o circular, en el meu cas l’he fet circular. Un
cop retallada la figura, he dibuixat al meu cercle la part de dibuix que havia
triat amb el visor, de tal manera que he dibuixat l’hipònim de l’hiperònim que
dibuixava quan era petita.
Al principi de l’activitat no sabia ben bé
quina part del meu dibuix de la infància triar per tornar a dibuixar i pensava
que se’m faria difícil. Però, al final, no ha estat tan difícil com hem pensava
i la tria ha estat ràpida. Després, quan estava fent el meu nou dibuix al
visor, me n’he adonat que estava tornat a fer un hiperònim d’allò que estava
dibuixant. Per això, m’he hagut d’aixecar i veure des de la finestra, amb la
sort que jo podia observar per la finestra allò que dibuixava, és a dir, les
muntanyes i fer l’hipònim de la manera correcta. Per tant, a l’hora d’haver de
dibuixar de memòria podem seguir unes passes:
1.
Acudir als hipònims.
2.
Acudir a observar del natural allò
que volem dibuixar.
3.
Si no tenim un model més a prop,
el que es pot fer és cercar una fotografia ja que si cerquem un dibuix aquest pot
estar plegat d’estereotips. Per tant, es té més llibertat per interpretar i no
es cau en l’error d’imitar les solucions d’un altre dibuixant.
